COMUNICAT
L’ALCALDESSA DE LA BISBAL DEL
PENEDES,
SRA. AGNES FERRE,
DENUNCIADA AL SINDIC DE GREUGES
SRA. AGNES FERRE,
DENUNCIADA AL SINDIC DE GREUGES
El passat dia 3 d’agost de 2016, el Ple de l’Ajuntament de la Bisbal del Penedès, amb els
vots favorables de CIU i PSC van aprovar, “aprovar i informar l’estudi econòmic
de modificació de tarifes del servei municipal d’abastament d’aigua potable de la Bisbal del Penedès
presentada per l’empresa concessionària FCC Aqualia”, entre d’altres punts.
En aquest acord s’aprova diferents quotes, quota aigua, quota fixa
servei, quota conservació infraestructures i quota conservació comptador,
establint una clara diferenciació entre les quotes a satisfer en funció si
s’està empadronat o no al municipi. Per tant, s’estableix i es diferencia
clarament en diferents imports que els ciutadans han de pagar en funció de
l’empadronament.
Des d’ERC la Bisbal NO
ESTEM D’ACORD EN CAP CAS amb aquesta
pujada dels preus de l’aigua i tampoc estem d’acord amb la diferenciació i
aplicació de diferents quotes en funció de l’empadronament. NO ESTEM D’ACORD PERQUÈ ÉS IL·LEGAL.
Entenem que amb la situació actual no es poden pujar els preus de
l’aigua i a més a més s’està vulnerant
l’ordre constitucional bàsic, infringint els principis i drets
constitucionals, com es desprèn dels articles 1.1 i 14 de la Constitució Espanyola ,
així com infracció de l’article 31.1 de la Constitució.
Per aquest motiu, hem denunciat a l’alcaldessa, la
Sra. Agnès Ferré, davant al Síndic de Greuges de Catalunya en data 10
d’Agost de 2016 atès que en un mateix
informe realitzat pel Síndic de Greuges de l’any 2011, relatiu al preu de
l’aigua, es va dictaminar que la diferenciació de les tarifes en funció de les
persones empadronades o no, infringia clarament el bloc normatiu i la
jurisprudència consolidada al respecte.
Aquesta aprovació, suposa una clara vulneració de la diversa
jurisprudència del Tribunal Suprem, STS sala contenciosa administrativa, de 12
de juliol de 2006, entre d’altres, així com el bloc jurisprudencial establert
per la més recent jurisprudència dels Tribunals Superiors de Justícia de les
Comunitats Autònomes, vegis, STSJ Galícia de 12 d’abril de 2002, la del STSJ
Cantàbria, de 7 d’abril de 2010, STSJ Andalusia de 21 de maig de 2012, entre
moltes d’altres.